16/5/18

Un poble del Far West: Arrowtown

1 agost - Cap a Queenstown després d'anar a buscar or!

Avui ens llevem sabent que passarem la nit a casa de les amigues novazelandeses que vam fer a la selva laosiana, és curiós com les relacions en viatges d'aquest estil són completament diferents a les que es poden fer en el dia a dia. Suposo que és degut a que tots estem en la mateixa situació i normalment en països molt diferents a nivell cultural dels nostres, però acostuma a passar que intercanvies quatre paraules, o ressols un dubte de com anar a un lloc o qualsevol cosa per l'estil i en dos minuts prens una confiança (òbviament si et cau bé o sents un cert feeling) amb aquella/es persona/es que necessitaries mesos per prendre-la en una situació similar durant l'habitual dia a dia.

Antic poblat miner xinès a la vora del riu a Arrowtown

En el camí que ens portarà a Queenstown, fem una parada a Arrowtown, ciutat històrica per les mines d'or i que sembla sortit directament d'una pel·lícula del Far West

A Arrowtown, va haver-hi un important assentament xinès a finals del segle XIX i principis del XX, a partir del descobriment d'or en el riu (l'Arrow River) al 1862. Molts dels treballadors encarregats d'extreure l'or provenien de xina (res nou, menor preu per mà d'obra... i la feina era massa pesada pels europeus on no els hi compensava la feina pel que podien guanyar). Degut a la trobada d'or, la ciutat i els seus entorns es van popularitzar i la ciutat va multiplicar la població per 7!!


Estem al Far West! En directe és més espectacular!

 Avui dia encara es troben nombrosos edificis ben preservats de l'època, usats tant per europeus com per xinesos immigrants que van treballar a la cerca d'or.

Fem una excursioneta pel poble, hi ha la ruta minera, apta per tots els públics. I com ja hem mencionat la zona poblada sembla extreta d'una pel·lícula del Far West! Som realment a l'època de les mines amb un toc americà!

Vistes des de... la casa de la Kat i la Sam! Som a Queenstown
Després de la nostra parada, a Arrowtown en dirigim a Queenstown, a casa de la Kat i la Sam, on ens havien deixat la clau de casa dins d'una sabata! Nova Zelanda és encara un país increïble... Elles estaven esquiant i tornaven més tard que nosaltres així que ens deixen la clau davant la porta, dins una sabata...

Pau i tranquil·litat al parc de Queenstown
Al tard vespre arriben i sopem amb elles, realment fa molta il·lusió retrobar persones a les que has conegut pocs mesos abans en una situació completament diferent i que t'ofereixen allò que tenen, doncs de fet vam dormir un al sofà i l'altre al terra (podeu imaginar qui va dormir on, jejeje).

Esther

9/5/18

De llac en llac al voltant del mont John

31 juliol - Continuem entre llacs: Pukaki Lake

Bon dia llac!
Bon dia de nou des de Twizel on fem nit aquests dies i des d'on estem gaudint els espectaculars paisatges que ens proporcionen els llacs del voltant: Tekapo, Pukaki, Oahu.





De nou jugant amb el gel...

En efecte, després d'ahir fer la ruta fins al mont John, al voltant del llac Tekapo, avui anirem al llac Pukaki a fer una ruta per allà.

Com podeu veure per les fotografies d'aquesta entrada, el paisatge continua essent increïble. Així que ens gaudim la passejada pel voltant del llac i juguem una mica amb els blocs de gel que trobem pel camí, tot i que aquest cop sense fer molt el tonto no sigui que torni a caure de cul com ahir...

I el nostre cotxet l'únic que es veu als entorns
















A la tarda anem al llac Oahu per fer una altra ruta però resulta que no vam trobar per on fer la ruta, sí... una mica trist, a més a més, el vent bufava fort així que vam fer aviat retirada a la nostra base a Twizel.


Demà sí que ens tornem a desplaçar, aquest cop cap en direcció Queenstown on anirem a trobar a les nostres amigues novazelandeses que vam conèixer a Laos!

Miris on mirs és un espectacle

Esther

25/4/18

Paissatges de pel·lícula al llac Tekapo

30 juliol - L'espectacle paisagístic des de l'observatori del Mt. John

Avui deixem la ciutat dels pingüins i casa de l'Agra per dirigir-nos cap a Twizel on farem nit. En un parell d'hores arribem a l'allotjament, deixem les coses i ens dirigim cap al llac Tekapo des d'on pujarem fins a l'observatori del Mt. John.

Passeig entre vistes espectaculars als entorns del llac Tekapo
Cal dir que totes les muntanyes es veuen nevades i podem dir que la ruta circular que prenem té algun tros gelat (del qual t'avisen i que no es reponsabilitzen), tot i així arribem sense gaires problemes fins l'observatori on no hem tingut sort i just aquests dies no hi ha previsió d'aurores australs. Des de Nova Zelanda, més en concret des de l'observatori del Mont John, es poden observar aurores australs (perquè som a l'hemisferi sud, les més conegudes són les aurores boreals, aquelles que es dónen a l'hemisferi nord, per exemple a Noruega o Suècia).


Des del l'observatori del Mount John


Sí, just abans de realment caure...
El paisatge que ens trobem al llarg de la passejada és espectacular, el blau del cel, el blanc de la neu a les muntanyes, el blau turquesa dels llacs en contrast amb els grocs i marrons del turó de l'observatori. Tot envoltat de les serralades de muntanyes que ens envolten totes cobertes de neu. En particular ens trobem no gaire lluny de la serralada on es troba el Mont Cook, la muntanya més alta del país amb uns 3700 metres d'alçada...

Al final de la ruta ens trobem amb un trosset una mica gelat... i bé... fent una mica el tonto acabo caient de cul al gel! Cal dir que quasi m'ho mereixia xD

Vistes mentre dinàvem, què més es pot demanar?

Després de dinar amb vistes al llac Tekapo, creuem el riu homònim (Tekapo) i anem cap a la zona de l'esglèsia de Good Shepherd, llàstima que l'esglèsia està tancada. És una petita esglèsia, podem dir que entre esglèsia i ermita al costat del llac. Tot i així el paisatge és molt maco i és un bon lloc per fer un picnic. Com a curiositat es troba l'estàtua d'un gos al costat de l'esglèsia, la qual té darrere l'història d'un pastor escocés convertit a lladre d'ovelles gràcies al seu gos "Friday".

Esglèsia de Good Shepherd (el bon pastor)

Com cada dia Nova Zelanda ens fa descobrir paisatges increïbles!!

Esther

18/4/18

Missió completada: hem vist l'espècia de pingüins més petita del món!!

29 juliol - Dia de repòs però no pas de repòs de pingüins

Ahir a la nit ha estat una mica dia de crisi, necessitem una mica de descans, el nostre ritme és molt alt, volem veure-ho tot i òbviament el cos es comença a cansar. Així que donat que l'allotjament amb l'Agra ens fa sentir com a casa, decidim quedar-nos una nit més (gràcies Agra!!) doncs no estava previst.. i per sort té lloc! Avui és un d'aquests dies on només et ve de gust estar al sofà mirant una peli... i casa l'Agra és un lloc on es pot fer...

A la cerca de pingüins mentre lluitem contra el vent
i saltem caus de conills, a tot això,
 una foca ens mira de manera encuriosida:
Què estaran fent aquests per aquí?

Dit això, el nostre plan inicial pel dia d'avui era quedar-nos a casa (a Oamaru) descansant, però al final l'Agra ens va convenç d'anar a Moeraki una altra zona propera a Oamaru on en teoria hi ha colònies de pingüins grocs. Feia molt vent, i quan dic molt, vull dir que quasi et tirava a terra (es pot dir que mai havia patit tant de vent...)... sí.. una mica perillós... a més tenint en compte que el turonet estava ple de caus de conills... i que per tant havies d'anar amb compte mirant on trepitjaves a cada pas perquè podies ficar fàcilment el peu en un forat de mig metre...

Esperant els pingüins que mai arribaran...
Això sí, com si ja fos el més habitual del món vam tornar a trobar-nos foques al llarg de la costa!
Així que donades les condicions meteorològiques no vam veure cap pingui però a la tornada cap a Oamaru vam passar per la zona de boulders a la platja de Koekohe (com ja havíem vist a Koutu Boulder, recordem que els boulders són roques esfèriques formades de forma natural.

Finalment a la tarda veiem una pel·lícula al sofà tranquil·lament i descansem fins després de sopar on farem un segon intent per veure els pingüins blaus, aquest cop seguint els consells de Agra.


Boulders de la platja de Koekohe

Així que sortim després de sopar (cap a les 9 del vespre) amb llanternes, a la foscor, en complet silenci a buscar pingüins per la zona de costa d'un poble. Sí, em sento com en una pel·lícula de Luís Buñuel, completament surrealista!


Després d'una bona estona vagant com dos lladres sense fer soroll trobem uns quants pingüins blaus!! Són a una zona una mica protegida perquè és una de les zones on contol·len la població de pingüins i els hi han ficat casetes per aparellar-se... en efecte... som en període d'aparellament de pingüins... un/a d'ells/es (els nostres coneixements sobre pingüins encara no ens permeten distingir si és mascle o femella) va a fer una volta fa un quants crits i se senten uns altres de dins les casetes. El pingüí o pingüina hi acaba entrant a una de les casetes on es troba una possible parella..això sí... no podem fer gaires fotos... entre la foscor quasi absoluta i que la bateria de la càmera mor al cap d'uns minuts...

Pingüinet blau buscant parella

Només us podem assegurar que realment són molt petits (uns 30-40 cm) i igual que els pingüins grocs, moníssims!!! És molt curiós veure com uns animals que neden hàbilment quilòmetres i quilòmetres per anar a buscar menjar, quasi cada dia, a l'hora de caminar siguin tan poc destres!

Missió completada! Hem vist els dos tipus de pingüins (els grocs ahir i el blaus avui)!!

Esther

11/4/18

Penguin's day!

28 juliol - Visites concertades amb els pingüins de Oamaru

Avui sortim de la ciutat de Christchurch en direcció Oamaru i bàsicament el nostre matí consisteix en fer carretera.
Oamaru es caracteritza per les seves colònies de pingüins a la costa, més en concret colònia/es de pingüins blaus (blue penguins), que és l'espècie de pingüí més petita del món i també té colònia/es de pinguins grocs (yellow penguins), sí, serà la nostra segona Kaikoura ;)


Entrada al museu Steampunk de Oamaru

Un cop arribem a Oamaru primer de tot passem pel l'oficina d'informació. I què ens trobem com a informació? La noia ens dóna un mapa del poble i ens explica a tal hora arriben els pingüins grocs aquí i a tal altra els blaus en aquesta zona. No ens ho podíem creure que cada espècie tingués els seus horaris i a més tan marcats!!! El dia (tot i que més aviat la tarda) es pot dir que començava surrealista...


Sense paraules
 (penguins crossing: pingüins creuant,
slow: a poc a poc)




Ens allotgem a casa l'Agra, realment molt recomanable, et fa sentir com a casa teva i a més et dóna molta informació sobre la zona, els pingüins i com ha anat canviant tristament aquest turisme de pingüins fins avui dia. On bàsicament una empresa s'ha apoderat d'un tros de costa on arribava una de les colònies de pingüins blaus (cosa en teoria il·legal) i fa "l'espectacle" de fer veure els pingüins com si fossin animals de circ, fent pagar uns quants bitllets als turistes als quals no els hi està ni permés fer fotos!! Aquest fet ha fet que els pingüins deixin d'anar a buscar menjar (ja que el tenen sense haver de nedar quilòmetres i quilòmetres) de forma que una de les colònies de pingüins que abans bàsicament eren feliços passejant per tot Oamaru al vespre...



Tal com dic, imagineu un poble de costa on per la nit et trobes un pingüí al voltant de la porta d'un bar! Doncs tot això s'ha i s'està perdent... Sé que aquest blog no atravessarà gaires fronteres però per aquells que els hi arribi podran saber on NO ANAR (tot i que com sempre és una opinió...).
Parc peculiar a Oamaru, Esther sentint-se hamster
Després de dinar i xerrar amb l'Agra una estona anem a fer el nostre recorregut a la recerca de pingüins. Els primers en tornar en teoria són els grocs. Anem fins al mirador des d'on es poden observar. Cal dir que fa fred i vent i l'espera junt amb algun turista més no és gaire agradable.

Platja d'arribada dels pingüins grocs (des del mirador)
A més el mirador està prou lluny per no espantar els pobres pingüins que si veuen o senten soroll no surten. Però... l'espera valdrà la pena!! Allà surt un pingüí (moníssim!!!) xino xano, observant el seu voltant, creua la platja i s'endinssa en els matolls!!! Gràcies càmera per tenir tant de zoom (60x)!!

Preciós! Pingüí groc sortint xino xano de l'aigua! (des del mirador)
Ara toca anar el torn dels pingüins blaus. Els esperem a una de les zones properes al lloc de l'espectacle per on poden també arribar, però no en veiem cap...

Val la pena fer una volta per Oamaru
Casa l'Agra
Tornem a casa l'Agra, la qual a la tarda ens ha acompanyat amb el seu cotxe per fer-nos veure les zones que hauríem de visitar amb paciència per veure els petits pingüins blaus, però ho deixem per demà després de sopar, avui estem ja força cansats... i podem dir que satisfets amb el fet d'haver pogut veure almenys un pingüí groc sortint de l'aigua!

Bona nit!

Esther

4/4/18

Akaroa, tranquil·litat entre el blau mar i verd prat

27 juliol - Sota l'atenta mirada de les vaques d'Akaroa

Avui sortim de la ciutat per anar a visitar la península d'Akaroa que es troba a pocs quilòmetres de Christchuch. Llàstima que el temps no sigui l'òptim, però bé, només plovisqueja una mica així que no ens queixarem gaire. A l'estiu suposo que aquesta zona deu ser un bon lloc per fer el bany o bé una passejada amb kayak.


Akaroa, té bona pinta per anar-hi a l'estiu..


Akaroa com a ciuat es troba dins d'un fiord de la península que porta el seu nom, a l'est de l'illa sud i a uns 80km de Christchurch. Suposo que la seva posició fa que el clima sigui més temperat que la mitja i ens trobem un paisatge completament verd tot i ser hivern!

Vistes al mar des de la península d'Akaroa
El dia ennuvolat li treu una mica de bellesa al que podria ser, però tot i així els paisatges són preciosos. Cal dir que després de Kaikoura tot sembla menys espectacular del que realment és...

Per uns instants poden semblar de debò,
però són escultures de ferro!
Fem un parell de rutes per la zona, en una d'elles ens trobem amb un ramat de vaques que ens mira de forma una mica amenaçaadora des de uns quants metres més amunt del camí... ens segueixen amb la mirada i la veritat no és gaire agradable... sí... són vaques... però no tinc ganes de patir una persecusió amb una vaca emprenyada!!
En una de les passejades pels turons de la zona ens trobem unes escultures metàl·liques molt adients amb el paisatge, ens entretenim una mica mirant-les i fent fotos (un cop hem descobert que són escultures, doncs des de la llunyania no ho teniem tan clar! xD)

Rinoceront amb vistes al mar d'Akaroa
Així que entre paisatges verds i vaques passem el dia a Akaroa per després tornar a agafar la carretera fins a Christchurch on tornem a fer nit.

Vistes sobre la península d'Akaroa
durant les últimes hores de llum
Esther

28/3/18

Chirstchurch, tres anys després del terratrèmol 2011: encara impactant

26 juliol - Christchurch, la ciutat entre plaques tectòniques


Avui ens toca deixar la meravellosa Kaikoura per anar a Christchuch. Christchuch és la "capital" de l'illa nord amb aproximadament mig milió d'habitants. Va ser fundada a 1850 pels membres del Christ Church College de la Universitat d'Oxford (d'aquí el nom de la ciutat) i patrocinada per l'Arquebisbe de Canterbury (wikipedia dixit).

De Kaikoura a Christchurch: sempre paisatges increïbles

La ciutat ha sofert una serie d'importants terratrèmols al llarg de la seva història, això és degut a que es troba entre la placa australiana i la placa del Pacific, i aquestes, es van movent longitudinalment provocant moviments de terra amb l'epicentre es pot dir que sota la ciutat. L'últim més devastador va ser al 2011 (amb una força de 6.3 en l'escala de Richter) donada la proximitat de l'epicentre a la ciutat. Aquest va provocar la mort de 185 persone i la caiguda de la catedral entre tantes altres destrosses a edificis. Cal dir, que en general Nova Zelanda, com a país, es troba entre les dues plaques tectòniques abans esmentades causant dia sí i dia no, terratrèmols de major o menor magnitut en tot el país.

Sí... aquesta era la catedral...podeu imaginar la resta de ciutat

Per tant ja anàvem amb el sobreavís que la ciutat encara estava en procés de recuperació i bé.. així és... de fet és molt impactant veure una ciutat mig demolida, amb barris on veus com tots els edificis han col·lapsat, amb cases deshabitades pel perill de acabar de caure i esperant ser demolides. De fet, com ja hem comentat, la catedrat està tota amb tancats i es veu perfectament com de catedral en queda ben poca. Mai havia vist res per l'estil, i estem parlant de 3 anys després del terratrèmol...

"Centre comercial amb bars"

Bellesa i vida al jardí botànic de Chirstchurch
Tot i això, els kiwis que mai es rendeixen han construït al suposat centre, mitjançant contenidors metàl·lics pintats de colors, una zona de botiguetes, fast street food i zona de lleure. Tanmateix per nosaltres continua essent una ciutat impactant i alhora interesant de visitar, una ciutat destruïda, mig en runes que intenta recuperar-se i agafar de nou forces per tornar a posar-se en peus.




Després de menjar una mica en la "nova zona" anem a fer una passejada pels jardins botànics, els quals es van poder salvar una mica més del terratrèmol. També aprofitem per enviar algunes postals des de les antípodes ;)

Tranquil·litat al jardí botànic


Esther