Centre de Lima: No et surtis del límits

21 d'agost: Segur que sabem castellà?

Seguretat el centre de Lima

Avui ens llevem de nou sota un cel més aviat gris (com ja havíem llegit, és bastant habitual...) i per cert, aquí fa fred! Un fred humit... com a Barcelona, doncs tot i ser agost, estem a l'hemisferi sud, per tant... som a l'hivern!

Plaza San Martín, Lima centre

El cel gris no és causa de la contaminació com molta gent pensa, és degut a que els Andes no deixen passar els núvols provinents de l'oceà. Això fa que els núvols s'ajuntin i formin un sostre de núvols grisos. Núvols que quasi mai deixen pluja. Sí... una mica depriment... però és així. Això fa que la gent pinti les cases de colors vius, si el cel no et dóna llum, posa-la tu!

Claustre catedral Lima

 Tornant a la nostra visita turística al centre històric, arribem fins el centre amb transport públic. Un cop allà visitem la Plaza de Armas, la catedral i la Plaza San Martín. Iniciem a passejar una mica pels voltants, on trobem un mercat gegant, però comencem a sentir més inseguretat. De fet, les persones de les que et pots fiar menys en la zona del centre són aquelles ben vestides, amb traje... intenten donar-te seguretat perquè no et preocupi la seva presència i justament per això són els que t'intentaran obrir la motxilla per darrere...

Ok... després de sortir-nos una mica dels límits marcats al plànol decidim que potser millor que tornem a la zona "segura". I vist que ja hem visitat el centre i menjat molt bé (mare meva... quins ceviches... i quins dolços...) tornem cap al nostre estimat Miraflores.

Teixi al balconet de l'amor

Com comentava ahir, respecte el menjar i el fet de parlar castellà/espanyol, no semblen correlats a entendre els menús. Aquí us escric un exemple (com veureu ni la beguda!):

Primer Plato:
Ceviche
Mollejita
Papa rellena
Ocopa
Anticucho
Tamal

Segundo Plato:
Ají de gallina
Chaufa especial
Arroz a la jardinera
Sudado de pescado

Bebida: Chicha morada y agua

Tarta meringada amb lima. Boníssima

Però nosaltres com mengem de tot, simplement triem plats i begudes a l'atzar i ens trobem amb un menú sorpresa... on de vegades pot passar que el teu menú sigui només a base de patates i arròs per exemple, jajajaja.

Parque del Amor, reminiscències a Gaudí

A Miramar, retornem al Malecón i el parc, on acabem de passar el dia veient surfistes i parapentistes.



Esther

Passeig pel Sant Gervasi de Lima: Miraflores

20 d'agost: Lima, la ciutat gris

Primer dia sudamèrica. Primer dia a Perú. Primer dia a Lima.

L'alberg sembla raonable, estem al barri de Miraflores. Les noies de l'alberg ens aconsellen sobre la ciutat de Lima: passejar bàsicament només per Miraflores i Barranco (dos barris / districtes de Lima de classe alta) i del centre ens marquen a un mapa la zona "segura" i ens repeteixen que no ens arrisquem a sortir d'on ens han dit i que a la nit millor no sortir gaire.

Vistes a l'oceà Pacífic des del Malecón de Miraflores

Vistes al Parque del Amor, i el paracaigudistes

 Ja només passejant pel barri es pot intuir el nivell de "poca" seguretat o com a mínim de por, de la gent que hi viu. Tots els blocs de pisos, o apartaments tenen filferros punxeguts, vidres tallats o altres elements dissuasius al mur d'entrada. A part d'això, tot sembla bastant tranquil a Miraflores, tot i que com sempre prenem totes les precaucions i anem amb compte.

Ens trobem amb un dia gris cosa que no ajuda a millorar la nostra primera impressió a Lima. A primera hora cerquem un lloc per fer la bugada, crec que hem decidit que ja no rentem més a mà...i aquí a més no costa res portar a rentar la roba. Només tens el risc que potser et tornen alguna peça de menys... o alguna peça de més...a l'alberg ens aconsellen un lloc on minimitzar aquests riscos.

Ens dirigim cap el Malecón de Miraflores, un passeig marítim en alt! Tens unes bones vistes al mar, bé a l'oceà Pacífic, però no estem a l'alçada del mar, sino que ens trobem a uns quants metres per sobre. Des del Malecón hi ha difernts grups de parapentistes que sobrevolen la costa de Lima. Passejant pel Malecón arribem al conegut "parque del amor". Una zona més verda i amb zones de mosaïc estil Gaudí on acudeixen les parelles a fer-se fotos.

Parque del Amor, Lima

Baixem fins a la zona de platja, però no sé si és per culpa del dia núvol que tenim, podem dir que no és gaire maco... això sí... t'adones fàcilment que no ets pas a un "mar", tipus Mediterrani, i que realment et trobes davant d'un oceà. Aigua gris, fosca i on fer un bany no sembla del tot amigable... aquesta costa és també zona de surf, per tant podeu imaginar que les onades no són pas petites.

Acabem fent una volta per centre comercial Larcomar (un altre "punt turístic" com a Suva i el seu centre comercial...). El centre comercial té seguretat pròpia, de nou, aquest excés de seguretat (policies armats) pel carrer provoca una sensació més aviat d'inseguretat...Al centre comercial, com és d'esperar està ple de botiguetes (de luxe), bars i restaurants.

Centre comercial Larcomar, una de les atraccions del barri...

Com a detall comentar que: Tornem a parlar castellà! Crec que ajuda molt estar en un país on parles perfectament la llengua local (amb un accent diferent) però al cap i a la fi és el mateix. Això et permet gestionar molt millor tot: des de transport, informació turística, menjar (tot i que hem vist la carta / menú dels restaurants i no entenem res! xD Això ho deixo per una altra entrada) com el poder endinsar-me en la cultura local i parlar amb persones de qualsevol classe social.

Esther

Nadi (Fiji) - Lima (Perú) i totes les escales...

18, 18 i 19 d'agost: Sí, hem viscut dos cops el mateix dia.

Avui, 18 d'agost, no tenim el vol fins el vespre des de Nadi, així que perdem el temps al resort. Cal dir que estem a punt de viure dos cops el mateix dia. En el proper vol creuarem la línea de canvi de data! És a dir, tindrem un canvi horari de 19 hores al nostre favor!! És molt estrany, a dia d'avui, a les 13 hores, pensar que "demà" a les 13 hores serà el mateix moment que estem visquent ara mateix.

Dinar a LA molt... mexicà xD

Hollywood, LA, EEUU

El nostre recorregut de Nadi (Fiji) fins a Lima (Perú) passa per Los Angeles, on ens trobarem amb l'Anna! L'Anna és una companya de carrera que està fent el doctorat a UCLA, normalment només la veuríem per nadal... però donades les circumstàncies i la nostra llarga escala podem aprofitar per passar unes hores amb ella i visitar Hollywood!

Trobada amb l'Anna a LA!

Això sí, un cop als Estat Units, en particular a LA (Los Angeles) es pot dir que deixem de parlar anglès i passem directament al castellà! Una gran part de la població és immigrant de sudamèrica ;) i com era d'esperar... dinem uns tacos a un dels tants restaurants mexicans de Los Angeles.

La nostra propera escala és a Fort Lauderdale (Hollywood International Airport) , Florida, ok, Miami per fer-ho fàcil (es troba a 45Km de Miami). Com ja ens ha passat a Los Angeles, tenim unes 8-10 hores fins prendre el vol definitiu que ens portarà a sudamèrica. En concret Lima! Quines ganes que tenim d'arribar després de tantes hores de vols.. d'esperes...

Passeig Marítim de Fort Lauderdale, Florida 

A Miami agafem un bus fins la zona de platja, ja que hi som... ara bé, en oposició al temps de Fiji, a Miami fa una calor i un sol insoportable per unes persones que van amb pantalons llargs i sudaderes... Acabo per passejar pel passeig marítim sense pantalons. Tranquils no m'han arrestat ni res, allí la gent anava passejant amb banyador, així que el que era més aviat estrany eren els pantalons llargs. D'una altra banda, el meu mocador bufanda s'ha convertit en un turbant / gorra. Realment fa molt de sol!! Tot el sol i calor que ens hagués agradat a Fiji ara el tenim en una escala a Miami (ciutat més coneguda que Fort Laudea...

El passeig marítim ens fa pensar a la famosa sèrie de "Los vigilantes de la playa" amd David Hasselhoff, jajaja, tot i que "els vigilants" vigilaven la platja de Santa Mónica a Los Ángeles i no pas les platges de Florida, però podria haver estat ambientat de la mateixa manera on som ara. Acabem per fer un gelat en un lloc amb aire acondicionat abans que ens desfem sota els imponents rajos solars.

Ara és quan arriba Mitch...

Un cop hem fet una mica el turista tornem al nostre estimat aeroport per agafar de nou un vol. El qual ens deixa a Lima de nit. Per sort tenim un taxi a l'aeroport que ens està esperant per portar-nos a l'hotel. Nota: si mai arribeu a Lima a la nit, encarregueu-vos de tenir un hotel que us envii un taxi.

I bé, bona nit (buenas noches amigos!), l'aventura a sudamèrica comença ara.

Esther

PD. Gràcies Anna per fer-nos de guia per unes hores!!

Última parada fijiana a Korotogo

16-17 d'agost: Korotogo, la sorra de corall

Avui arribarem al nostre últim punt on dormirem a Fiji: Korotogo. Aquesta "ciutat" es troba a una hore i poc en cotxe / bus de Nadi, la ciutat per on hem entrat a Fiji i per on sortirem cap a Perú (passant mitjançant llargues escales per EEUU).

Quin bon temps per fer un bany!! Bazinga...

De nou, tenim un upgrade (millora sense pagar res més) i no compartim bungalow amb ningú (com ja ens ho havíem imaginat). En teoria és temporada alta... però la veritat és que sembla que no hi ha gaire turisme... i vist el temps que fa... ho puc entendre. Té pinta que fa alguns anys era el destí de vacances de molta gent, doncs d'hotels i construccions pel turisme de platja no en falten, però ara per ara sembla un lloc que ha perdut la seva popularitat. Cal dir, que la majoria de gent quan decideix fer un vaitge a Fiji se'n va als petits arxipèlags i no es queda a l'illa principal, Viti Levu. Tot i així la costa sud de Viti Levu en teoria és una costa turística...

Sorra de coralls

Durant els "dos dies" (fem tres nits) que passem a Korotogo, un d'ells ens dediquem a fer una volta per les rodalies est de l'hotel. Dic passejar, doncs com podeu veure a les fotos l'esperança de fer un bany més no existeix. Passejant ens trobem que tota la costa està feta de corall, és a dir, en comptes de sorra tot el que hi ha són trocets de corall i cloïsses.

Esquelet d'esponja?

A tot això, arribem a un complexe turístic (de luxe) on ens endinssem a mode d'exploradors. Hi ha força gent en comparació amb "el món exterior" i tots australians / nova zelandesos, (no acabem de distingir entre uns i altres) ben blanquets i amb segurament un poder econòmic amb alguns zeros més al darrera que no pas nosaltres...Això ho sabem perquè hem buscat quant costa dormir allí... 100 eur/nit!!! Ok, és tot molt mono, amb jardins, piscina, i gent com nosaltres que es cola per veure què hi ha (jijiji). Quan donem per acabada la nostra expedició pel complexe hoteler ens en tornem cap a la nostra zona "deserta".

Com veieu, tenim molta feina a fer... tarda de lectura

Un altre dia en comptes de cap a l'est anem cap a l'oest, on descobrim un "passeig marítim" per on trobem de quan en quan un altre complexe hoteler (normalment més luxosos en comparació a on dormim nosaltres xD).

Esther

Suva: no estem sols!

15 d'agost: Peixos i el museu

Avui hem de passar tot el dia a Suva, i donades les expectatives sortim a fer una volta en direcció al mercat. Continuem amb la sensació que som les úniques persones blanques... però bé, el mercat ens mostra els seus productes, bàsicament peixos i mariscs, que semblen sortits d'un aquari!! Tenen uns colors meravellosos!

A la tarda ens dirigim al punt "més turístic" de Suva: el museu, dic "el" perquè és l'únic museu de la ciutat. I donat que és l'atracció més gran de la ciutat (a part del centre comercial com ens van dir a l'hotel ahir), resulta ser el punt on ens trobem amb més turistes (és a dir, gent blanca). La veritat és que no està malament, però és petitet... així que tornem a voltar una mica per la ciutat i preparar-nos per demà canviar de ciutat.

Entrada curta i poc interessant... però malauradament és el que ens emportem de Suva.

Esther

Camí de la capital més sosa que hem conegut: Suva

14 d'agost: Blanc en un món de color

Les floretes de la sorra

Avui ens acomiadem de l'illeta on hem passat 5 dies (Nanaru-i-Ra), no tal i com els esperàvem passar, és a dir, a l'aigua i a la platja tot el dia... però bé.. què hi farem.
Fem el nostre ja conegut recorregut en barca fins Rakiraki d'on agafem un bus per anar a Suva. La capital de Fiji.

L'illa principal de Fiji, Viti Levu, té una carretera principal que dóna la volta a l'illa. Aquesta carretera circular ve a ser el recorregut que nosaltres farem en la nostra estada a Fiji. Avui fem un bon tros d'aquesta carretereta. Traduït en hores, 4 hores i mitja. Així que arribem a la capital passat el migdia.

Estrelles blaves!

La primera impressió a Suva és molt estranya. Sembla que no hi ha turistes, i de fet "l'hotel" on estem, si és que li podem dir d'aquesta manera, doncs estem a una petita habitació gairebé sensa finestra i amb un ventilador (i amb bany compartit), s'ha posat a riure quan li hem demanat a la propiètaria informació sobre coses a visitar a la ciutat. Bàsicament ens ha dit que "el millor" de Suva era el centre comercial!!! Buff... anem bé si realment és així...

Al final sortim a fer una volta pel passeig marítim, no hi ha gaire cosa, però no està mal donades les expectatives... i com ens havíen recomanat anem al famós centre comercial a sopar! Jajaja, és un petit centre comercial amb no gaires coses!!

Records recents a Nanaru-i-Ra

D'altra banda també ens sorpren el nostre color de pell: som blancs. Quasi tothom és negre. Hem vist alguns blancs sortint de les feines (bàsicament bancs o llocs oficials de l'estat) amb traje i on clarament tenen un estatus econòmic i social molt més elevat que la resta. És el primer cop que em sento estranya en una ciutat a causa del meu color de pell. Crec que ara puc entendre una mica més què sent una persona negre en un món de blancs... i això que "jo tinc el color bo", per tant, ser de color en un món governat per blancs realment ha de ser difícil...

Moments de reflexió

Avui no hem fet fotos, així que animem una mica aquesta entrada amb algunes fotos més de Nanaru-i-Ra ;)

Esther

Últim dia a Nanaru-i-Ra

13 d'agost: L'illa fitada

Vistes a la pròpia illa

Avui ens llevem i ens trobem amb un personatge que porta visquent un mes a l'illa. Sí, un mes. Ell va voltant pel món i quedant-se allà on li ve més de gust! És un veritable rodamons! Ens acompanya a fer una volta per l'illa, juntament amb "el nostre gos" i de fet ens ensenya un caminet que puja a un petit turó de l'illa des d'on es veuen el límits d'aquesta i fins i tot la barrera coralina que envolta l'illa!

Descens des del punt més alt de l'illa

En el camí de tornada arribem a una platja més apartada on encara no havíem mai estat. Veiem a més, uns quants ocellets bastant particolars als quals intentem fer algunes fotos...

Tan malament no ens ho hem passat... :P

Avui és el nostre últim dia a Nanaru-i-Ra... cal dir que esperava més d'aquests dies... en especial estar tot el dia a l'aigua... però no ha estat així... ara és quan trobo a faltar les platges del Mediterrani...però bé.. encara ens queda per descobrir una part de Fiji!



Bona nit Nanaru-i-Ra!

Ocellet fijià

Esther