20/6/16

Rotorua: la ciutat amb olor a ous podrits

15 juliol - Rotorua i l'arribada a l'infern

Ens llevem i prenem direcció Rotorua, la ciutat novazelandesa coneguda per la seva peculiar olor a sulfídric a causa de l'alta activitat geotermal de la zona i també per els seus banys termals i banys en piscines de fang, com per diversos geisers que es troben a la zona. Aquesta zona a més està en una zona de llacs, els més grans Rotoiti, Rotorua i Tarawera. De fet, Rotorua en maorí vol dir "segon (rua) llac (roto)".

Les portes de l'infern
En efecte, la ciutat fa una olor terrible a ous podrits!!! Tota la ciutat!! I a sobre no fa gaire bon temps... Igualment, tot i estar a l'hivern i plovisquejant ens endinssem a la ciutat de Rotorua i voltem pels seus peculiars parcs els quals poden representar perfectament les portes d'entrada a l'infern en cas d'existir. És impactant veure com surt vapor del terra, calor, i en algunes zones com broten piscines d'un color entre el gris i el marró amb una certa pudor que continuament estan bombogejant i emetent calor. A més, donat que gran part de la zona emet àcid sulfídric està completament buida de vegetació, fet que fa que el paisatge sigui més de tipus lunar.
Benvinguts a Rotorua!
En algunes zones es pot trobar directament el sulfur (reconegut pel seu color groguent), realment val molt la pena visitar aquesta ciutat i els seus voltants, especialment si mai heu vist una zona amb tal activitat geotermal als teus peus i on viu gent. Com a curiositat, dir que els banys tenen totes les aixetes oxidades a causa dels gasos que emet la terra. La qual cosa ens fa pensar el poc temps que deuen durar els cotxes aquí... ja que si es rovella el motor igual que les aixetes...

També en aquesta regió, els maorís feien forn naturals als jardins de les seves cases, és a dir, excavaven un forat al terra on hi hagués una mica d'activitat geotermal, i simplement coïen el menjar en aquests pous calents d'aigua i/o fang i vapor.

Típic parc de Rotorua

A tot això el dia va empitjorant i la pluja augmentant, de fet he d'anar a cambiar-me els pantalons a la campervan degut a la que està caient! Així que decidim al migdia / tarda anar al museu de la ciutat, Rotorua Museum of Art and History, que pert cert és un dels més recomanables si aneu a Nova Zelanda. Val molt la pena, i ara us explicaré per què.
Trobant el costat positiu de l'olor a sulfídric
Sí, per una banda, en un dia de pluja com avui és el lloc idoni per passar la tarda, però per una altra es que el museu està molt ben fet, i tenen guies gratuïtes (en anglès) cada mitja hora o cada hora (i si no recordo malament potser en algun altre idioma). I avui no serem afortunats amb el temps però sí en just entrar i iniciar-se una visita guiada al museu. Primer dir que el museu es troba en un edifici on del 1908 al 1966 va ser un recinte de banys termals i alhora un sanatori, especialment per alcohòlics, ja que es creia que les aigües termals, els banys en fang i algun altre mètode amb electrodes no gaire ètic avui dia feien que aquestes persones es recuperessin.

L'edifici encara conserva algunes zones de la zona de banys original i del sistema de tuberies del que disposava per anar distribuïnt les aigües termals i els fangs que sortien de sota terra per tot l'edifici. A part, de l'història de l'edifici i l'edifici en sí que ja és maco, el museu et proporciona una visió força global de la cultura maorí, de com els anglesos van acabar quedant-se l'illa i de la tràgica història de la regió.

Quin bon aspecte! Ara em fico...

Al 1840 (aproximadament), els anglesos van descobrir les zones termals de Rotorua i unes terrasses que van ser formades per sílice, una de les meravelles de Nova Zelanda al 1800 redescobertes pels anglesos (els maorís ja sabien de l'existència de les terrasses i les zones termals). Aquestes terrasses, la Rosa ("Pink Terrace") i la Blanca ("White Terrace") van triomfar com a destí turístic de l'època quan encara calia fer hores i hores de vaixell per arribar a Nova Zelanda des de l'antiga Europa. Tant va ser el turisme que es va formar la avui anomenada Te Wairoa, situada just al costat d'aquestes meravelloses terraces. El fet és que la matina del 10 de Juny de 1886 el volcà Tarewera (sí, el que ara el seu cràter és un llac) es va ficar en erupció, cobrint tota la ciutat de turistes de lava i cendres i sepultant a tota la gent que hi havia en aquell moment allà. De forma que les terrasses van desaparèixer per sempre més junt amb tota la ciutat i un centenar de persones que van perdre la vida allà. Aquesta erupció també és la responsable de la creació de tots els llacs que envolten la zona de Rotorua.


White Terrace (terrassa blanca), quadre de Blomfield (1884)
Bé, això és una breu explicació de l'història de la zona, la qual és molt interessant al igual que la seva composició a nivell geològic.

Un cop acabada la visita guidada del museu i després la visita pel nostre compte per poder mirar i llegir tot amb detall se'ns fa l'hora d'anar a buscar el lloc per dormir. Avui ens hem d'anar una mica lluny per poder passar la nit ja que Rotorua ja és una ciutat més turística i no hi ha cap aparcament legal per poder passar la nit amb la campervan. Així que anem cap a un càmping del DOC ("Deparment of Conservation") on sí que podem aparcar a canvi d'un petit donatiu...

Esther

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada