Missió completada: hem vist l'espècia de pingüins més petita del món!!

29 juliol - Dia de repòs però no pas de repòs de pingüins

Ahir a la nit ha estat una mica dia de crisi, necessitem una mica de descans, el nostre ritme és molt alt, volem veure-ho tot i òbviament el cos es comença a cansar. Així que donat que l'allotjament amb l'Agra ens fa sentir com a casa, decidim quedar-nos una nit més (gràcies Agra!!) doncs no estava previst.. i per sort té lloc! Avui és un d'aquests dies on només et ve de gust estar al sofà mirant una peli... i casa l'Agra és un lloc on es pot fer...

A la cerca de pingüins mentre lluitem contra el vent
i saltem caus de conills, a tot això,
 una foca ens mira de manera encuriosida:
Què estaran fent aquests per aquí?

Dit això, el nostre plan inicial pel dia d'avui era quedar-nos a casa (a Oamaru) descansant, però al final l'Agra ens va convenç d'anar a Moeraki una altra zona propera a Oamaru on en teoria hi ha colònies de pingüins grocs. Feia molt vent, i quan dic molt, vull dir que quasi et tirava a terra (es pot dir que mai havia patit tant de vent...)... sí.. una mica perillós... a més tenint en compte que el turonet estava ple de caus de conills... i que per tant havies d'anar amb compte mirant on trepitjaves a cada pas perquè podies ficar fàcilment el peu en un forat de mig metre...

Esperant els pingüins que mai arribaran...

Això sí, com si ja fos el més habitual del món vam tornar a trobar-nos foques al llarg de la costa!
Així que donades les condicions meteorològiques no vam veure cap pingui però a la tornada cap a Oamaru vam passar per la zona de boulders a la platja de Koekohe (com ja havíem vist a Koutu Boulder, recordem que els boulders són roques esfèriques formades de forma natural.

Finalment a la tarda veiem una pel·lícula al sofà tranquil·lament i descansem fins després de sopar on farem un segon intent per veure els pingüins blaus, aquest cop seguint els consells de Agra.

Boulders de la platja de Koekohe

Així que sortim després de sopar (cap a les 9 del vespre) amb llanternes, a la foscor, en complet silenci a buscar pingüins per la zona de costa d'un poble. Sí, em sento com en una pel·lícula de Luís Buñuel, completament surrealista!

Després d'una bona estona vagant com dos lladres sense fer soroll trobem uns quants pingüins blaus!! Són a una zona una mica protegida perquè és una de les zones on contol·len la població de pingüins i els hi han ficat casetes per aparellar-se... en efecte... som en període d'aparellament de pingüins... un/a d'ells/es (els nostres coneixements sobre pingüins encara no ens permeten distingir si és mascle o femella) va a fer una volta fa un quants crits i se senten uns altres de dins les casetes. El pingüí o pingüina hi acaba entrant a una de les casetes on es troba una possible parella..això sí... no podem fer gaires fotos... entre la foscor quasi absoluta i que la bateria de la càmera mor al cap d'uns minuts...

Pingüinet blau buscant parella

Només us podem assegurar que realment són molt petits (uns 30-40 cm) i igual que els pingüins grocs, moníssims!!! És molt curiós veure com uns animals que neden hàbilment quilòmetres i quilòmetres per anar a buscar menjar, quasi cada dia, a l'hora de caminar siguin tan poc destres!

Missió completada! Hem vist els dos tipus de pingüins (els grocs ahir i el blaus avui)!!

Esther